Videojocs: més que una simple diversió

Un amic entès en tot el món que envolta la indústria del videojoc se’m queixava que les grans empreses mundials del sector haguessin decidit obrir les seves seus a Madrid, només per una qüestió d’estar a prop dels centres de poder i em defensava amb molta vehemència que si moltes d’aquestes multinacionals s’apropessin a Barcelona activarien substancialment el sector nacional d’una forma exponencial, amb el simple gest de moure la caseta els 600 km que ens separen. Insistia que a Barcelona hi ha un potencial enorme, hi ha gairebé un 40% de les empreses desenvolupadores de l’Estat espanyol, però que necessita una indústria i un entorn potents que l’ajudi a accelerar. També, va parlar-me de Bilbao, on han inaugurat el primer centre DigiPen Institute of Technology d’Europa -pels no entesos, és la meca de la formació en videojocs- i pretén convertir-se en el bressol del talent desenvolupador de videojocs d’Europa per tal d’aconseguir captar les empreses del sector. Ben segur que de tot això n’hi ha una part interessada però, el que he pogut constatar és que la indústria del videojoc va molt mes enllà d’un simple negoci en el mercat de l’entreteniment i que té un potencial en molts d’altres camps. Veieu sinó un exemple de col·laboració entre els departaments d’informàtica i de bioquímica de la Universitat de Washington que van dissenyar un videojoc descarregable per Internet (Foldit) que ha permès que, en poques setmanes, un conjunt de jugadors on-line hagin desxifrat l’estructura d’un enzim del virus de la SIDA (article Nature Structural & Molecular Biology). Veient que el sector del videojoc no para de créixer i que Espanya és el sisè mercat de consum mundial, potser seria convenient reforçar aquest tipus de col·laboracions entre universitat i empresa o entre empreses de diferents sectors per desenvolupar videojocs prou atractius perquè les ments fresques dels joves consumidors (dels 14 als 19 anys és la franja de màxim consum), jugant, jugant, desxifressin altres claus per donar resposta a molts dels reptes de la ciència actual.

Quant a lacolactiva

creativitat, emprenedoria, gestió de continguts, infomediació, art efímer i esdeveniments, "tallers de creativitat" i "tècniques de creativitat", literatura, humor i molt més
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s